L’Any Urgell, declarat amb motiu del centenari de la mort de l’artista Modest Urgell i Inglada (Barcelona,1839 – 1919) pretén rememorar un dels pintors més reconeguts a casa nostra però, paradoxalment, també un dels menys estudiats en profunditat.
Urgell va ser un dels pintors amb més èxit a finals del segle XIX i primers del segle XX. Va exposar assíduament, d’ençà els anys 1870, en exposicions nacionals (Barcelona, Olot, Girona o les Nacionals de Belles Arts de Madrid) i internacionals (a París, Munic, Brussel·les, Berlín, Chicago o Filadèlfia). Va guanyar fama i reconeixement i va saber impulsar i mantenir una sòlida carrera, fent del seu art un mitjà de vida. Va esdevenir un dels pintors preferits de les classes benestants, els seus paisatges de gran format es van convertir en un signe de distinció i bon gust en el parament de la llar i les seves obres van acabar essent les més cotitzades del mercat.
Urgell es va convertir en el paradigma de pintor-artista del moment. Hi va contribuir, sense dubte, la seva manera de fer i la seva capacitat per generar una imatge d’ell mateix coincident amb la idea d’artista que tenia l’imaginari col·lectiu de l’època. Home corpulent i ben plantat, ben vestit però amb un punt desmanegat, amb una abundosa i constant cabellera i un important bigoti, que van blanquejar ben d’hora, va saber treure’n profit com a símbol i segell personal. D’altra banda la seva manera de viure, itinerant constantment -va residir temporalment a Barcelona, a Girona, a París, a Tolosa de Llenguadoc, a Olot, a Tarragona, a Gelida o a Arenys de Mar i va recórrer bona part de la geografia catalana cercant paisatges d’inspiració- vivint de dia i treballant de nit, el van acabar de definir com a “pintor bohemi”, tal vegada un dels primers artistes bohemis moderns. [+]
